#11 / Música contra els silencis amb La Brigada

Amics i amigues,

Queden tan sols quatre dies per finalitzar el projecte de micromecenatge a Verkami. Estem molt aprop de poder assolir l’objectiu de 9.800 euros, que ens permetrà realitzar quatre minireportatges audiovisuals sobre quatre silencis. A veure si ens en sortim!

Avui us volem explicar alguns detalls sobre l’acte Música contra els silencis, que estem preparant com a prèvia a la presentació oficial de l’Anuari. L’assistència a aquest acte, que es realitzarà la darrera setmana d’abril al Centre Cultural la Farienra del Clot, està inclosa en totes les recompenses a partir de 50 euros. Serà un acte familiar amb els autors i coordinadors del número d'enguany. Explicarem alguns detalls en primícia de l'elaboració dels reportatges i comentarem la jugada tot fent una cervesa. A més, els companys del grup La Brigada s'han fet còmplices de la iniciativa de l'Anuari i vindran aquell dia en format acústic a interpretar-nos uns quants temes del seu darrer disc, Incerta glòria. Des

#10 / Aprenent a gestionar els silencis

Les presses, sempre les maleïdes presses. El frenesí de l’actualitat ens aclapara fins al punt d’enterbolir la capacitat per poder destriar el gra de la palla. Anem cada cop més treient la llengua, esmaperduts, superats per la dinàmica no ja dirària, ni tan sols horària, ara ja estem en una dinàmica minutaire, a cop de túiter. Tot va molt ràpid: el titular de fa deu minuts ja ha estat contestat per l’un, negat per l’altre i ampliat pel tercer en discòrdia. Les reaccions són instantànies i la capacitat de contrastar cada cop és menor. Quan en Xavier Graset cridava allò de “la informació és una selva” no podia ni imaginar-se els nivells d’embardissament a què arribaria aquesta selva, i tot apunta que encara no ho hem vist tot!

Les noves tecnologies estan accelerant els ritmes informatius en una dinàmica que està marejant les redaccions dels mitjans de comunicació fins al punt de provocar autèntics dilemes existencials. Hi ha moments, molts moments, en què el periodista acaba

#09 / Reflexions sobre periodisme crític, silencis mediàtics i Anuari Mèdia.cat

Només falten dotze dies per acabar el procés de microfinançament de l’Anuari Mèdia.cat 2013 però ja portem moltes hores dedicades al projecte. Reunions de l’Observatori Mèdia.cat, documentació per a cada reportatge, trucades, investigació, contrast i confirmació de dades, primers i segons esbossos de redacció i moltes hores d’ordenador.

Amb tot, aquest ens ha semblat un bon moment per preguntar i reflexionar sobre el per què de finançar periodisme d’investigació, com ha de ser un periodisme crític, com combatre els silencis mediàtics i quina és la utilitzat de l’Anuari Mèdia.cat. A sota, teniu les reflexions d’alguna gent coneguda (molts periodistes, però no només) a qui considerem referents importants en el seu àmbit i que parlen sobre aquestes qüestions.

No deixeu de llegir-les, hi trobareu algunes idees i consideracions interessants!

Josep Maria Terricabras, filòsof

En Ramon Barnils era un periodista com n'hi ha, malauradament, massa pocs. El Grup de Periodistes Ramon

#08 / Els silencis mediàtics involuntaris

Si pensem en silencis mediàtics, de seguida ens ve al cap l’autocensura d’un mitjà envers un determinat tema per culpa dels compromisos que ha adquirit amb polítics, bancs o anunciants, per citar els tres exemples més clàssics. Quan més gran un mitjà, més difícil esquivar aquestes dependències. Però no està de més recordar que les iniciatives periodístiques més petites també tenen les seves servituds, només que no solen ser coincidents amb les dels mitjans generalistes.

Explico això perquè reduir els silencis mediàtics a la mà negra de l’establishment i la capacitat que té d’influir en els mitjans és una opció simplista. Aquestes pressions existeixen, sí, però vivim en uns temps de pluralitat que fan molt difícil ofegar del tot un tema: si té interès públic, és fàcil que acabi trobant la seva audiència, ni que sigui passant per mitjans no convencionals (dels quals aquest Anuari n’és un exemple significatiu).

I, en tot cas, jo voldria centrar aquest post en els

#07 / Els 25 temes més censurats als mitjans d’EUA l’any 2012 segons Project Censored

La idea de parlar de silencis mediàtics, eix central de l’Anuari Mèdia.cat, té denominació d’origen nord-americana i gairebé 40 anys d’història. L’any 1976 el professor de la Sonoma State University Foundation Carl Jensen va proposar un exercici d’investigació als seus alumnes: trobar notícies als mitjans de comunicació que haguessin tingut una transcendència molt petita en relació a la que mereixien realment. Des de llavors, el projecte, que inicialment havia de durar un curs, no ha deixat de realitzar-se. La iniciativa porta per nom Project Censored (Projecte Censura) i publica anualment el top 25 de les notícies més censurades als mitjans de comunicació d’Estats Units.

Mentre els 15 periodistes de l’Anuari Mèdia.cat d’enguany treballen en els reportatges que desvelaran quins han estat els temes menys tractats pels mitjans catalans (recordeu: els fem públics el 3 de maig!) us convidem a llegir els 25 temes que han passat per alt els mitjans americans durant el 2012, segons

#06 / Però... Qui hi ha darrera de l’Anuari Mediacat?

L’Anuari dels Silencis Mediàtics porta mesos en marxa i, des de fa uns dies, els “nostres” periodistes ja estan treballant de valent per desllorigar els silencis. Bussejant en els silencis, preguntant en rodes sense preguntes, trucant amunt i avall i posant el dit allà on no sona.

Són els nostres mukrackers particulars

És important per a l’Anuari ser transparents i que ens conegueu. Necessitem, ja que us demanem suport social i col·laboració econòmica, generar confiança en vosaltres. Coneixeu bé el Grup Barnils i la web de l’observatori Media.cat. Coneixeu bé la feina de l’Anuari dels Silencis de 2010 i la de l’Anuari dels Silencis de 2011. Ara volem que conegueu una mica el perfil dels periodistes que estan elaborant ja els quinze reportatges dels quinze silencis de 2012.

Aquest és el nostre equip, la nostra Selecció periodística dels Països Catalans. “Del Grau de Gandia a Palma, i de Vic a Sant Vicenç dels Horts”. Aquí us els presentem.

Aitor Álvarez García, (Barcelona,

#05 / [VÍDEO] El periodisme és de tothom

Fa deu dies que la campanya de finançament està en marxa a Verkami. Estem molt contents amb la resposta que ha tingut l'Anuari. En 24h, ja sumàvem la meitat del finançament previst i, en una setmana, havíem aconseguit l'objectiu del projecte. I això ens ha fet ser més ambiciosos perquè tenim uns mecenes que també ho són. Dilluns us proposàvem obrir la porta audiovisual del projecte amb quatre minireportatges dels 4 silencis més destacats del nou Anuari. El repte ara són els 9800€. El projecte ja suma 332 mecenes i 7765€ i queden 30 dies per fer-ho possible.

La resposta que hem tingut, la que estem tenint, ens reafirma en una cosa que diem sovint: el periodisme és de tothom. Malament si només fos dels periodistes. El bon periodisme és aquell que implica totes les parts, que té una vocació col•laborativa i participativa i que es fa amb ànim constructiu. I encara més, el periodisme en el que creiem és aquell en el qual les coses més complexes es poden explicar amb un bon titular i una

#04 / Nou objectiu: 9.800 euros i quatre minireportatges

Ho hem tornat a fer. Bé, per ser més exactes... Ho heu tornat a fer. La tercera edició de l’Anuari Mèdia.cat podrà tirar endavant per segon any consecutiu gràcies al finançament popular assolit a través de Verkami. Primer de tot, doncs, agraïr profundament en nom del Grup de Periodistes Ramon Barnils i de tota la gent que fa possible Mèdia.cat l’esforç dels més de 300 mecenes que a hores d’ara ja han apostat pel projecte. Quan diem que el periodisme el fem entre tots i totes no estem reproduïnt un eslògan. Aquest projecte periodístic no seria possible sense el suport de la gent. Tots en som corresponsables i partíceps, i això és el que el fa diferent. El missatge és clar: no n’hi ha prou en exigir respostes. Cal implicar-se per aconseguir-les.

Ahir a la nit, després d’assolir la fita, l’editor i periodista Eduard Voltas feia aquesta piulada a Twitter: “En una setmana la gent ha donat 7.000 euros per editar l’Anuari dels silencis mediàtics. El públic sí vol pagar pels continguts”.

#03 / Dues edicions de l'Anuari Mèdia.cat amb balanç sorprenent

Si hi ha un tema que avui estigui al centre del debat social i polític, aquest és, sens dubte, el dels desnonaments. No passa cap dia sense que se'n facin ressò els mitjans de comunicació, sigui per que se n'ha aturat un, sigui per que han sortir noves i dramàtiques dades, una declaració d'algun tipus d'agent social o econòmic o causes més tristes com un suïcidi.

Però encara que sembli mentida, el 2010 aquest era un tema tabú a les redaccions dels grans mitjans, i això que la crisi ja estava en el seu apogeu i més de 100.000 famílies havien perdut la casa als Països Catalans. Naturalment ha estat la ingent tasca de les plataformes d'afectats per les hipoteques i altres col•lectius els qui han aconseguit forçar el debat sobre els desnonaments, però és una hipòtesi plausible que el reportatge de Gemma Garcia en aquella primera edició de l'Anuari Mèdia.cat ajudés a que el tema arribés per primer cop a algunes taules de redacció.

I no són només els desnonaments. Un repàs a l'índex

#02 / Tres dies de micromecenatge de l'Anuari Mèdia.cat a les xarxes socials

Hem començat el quart dia de micromecenatge amb més de 5.100€ recollits i més de 210 mecenes al darrera del projecte! Una vegada més us donem les gràcies per la vostra complicitat, treballarem perquè l'Anuari d'enguany no us defraudi!

Aquests tres dies han estat molt intensos a les xarxes socials. Hem volgut fer un petit storify amb la història d'aquestes primeres 72 hores en què l'Anuari Mèdia.cat ha començat a caminar. Busqueu-vos, potser trobareu algun dels vostres tuits!

· Així s'han viscut els tres primers dies de micromecenatge a twitter ·
L'Anuari Mèdia.cat 2013 comença a caminar

#01 / Gràcies als 'muckraker'

Al 1906 el president d’Estats Units Theodore Roosevelt, va batejar com a muckrakers –furgadors d’escombraries- a un grup de periodistes de l’època que portaven mesos dedicant-se a denunciar públicament la corrupció política, l’explotació laboral, els abusos del poders i, en definitiva, els draps bruts dels personatges més influents. Els muckrakers van tocar el que no sonava al president Roosevelt fent allò que en diuen watchdog journalism.

Aquells paios, als Estats Units de principis de segle XX, creien que fer de periodista era una feina dura i poc agraïda. Sempre molestant. Sempre empaitant a uns i altres. Sempre fent enfadar el polític de torn. Sempre buscant les pessigolles a l’empresari de torn. Perseguir, controlar, xafardejar, interrompre el banquet i trepitjar carrers plens de fang. I si cal buscar entre les escombraries, es fa. Aquesta imatge –potser excessivament mítica i desfassada- que tenia Roosevelt dels muckrakersno s’assembla gaire a la que la ciutadania més crítica