José Martí en valencià/català!

Volem que, per primera vegada, puguem llegir José Martí, l'heroi "valencià" de la independència cubana i de les lletres hispàniques, en la nostra llengua: la llengua dels seus avantpassats de Campanar, Benimaclet i Meliana. Però també aprofundir en els molts vincles que hi ha entre el poeta, Cuba, València i Catalunya.

Per això, hem traduït al valencià la primera novel·la de José Martí i hi hem inclòs textos de Jordi Sebastià, Vicent Baydal o José Luís Grossón, entre d'altres, amb noves dades sobre les seues arrels valencianes.

Tanmateix, necessitem la teua ajuda per a finalitzar aquest il·lusionant projecte. Participa en el Verkami i emporta't este llibre —amb el teu nom immortalitzat entre els col·laboradors— o altres llibres i materials de la nostra col·lecció —com les traduccions de Blasco Ibáñez, Miguel Hernández, la preqüela de Joc de Trons o una bossa de Tres Voltes Rebel— amb grans descomptes.

Per què traduir José Martí al valencià/català?

Des del seu naixement, Llibres de l’Encobert ha tractat de rescatar per a les lletres valencianes autors vinculats a la nostra terra que van escriure en castellà. Tenim la convicció que és saludable per a un poble que els seus fills i filles més il·lustres estiguen en les dos llengües del país. I en eixa línia hem traduït Vicente Blasco Ibáñez i Miguel Hernández.

La valencianitat de l’apòstol cubà

Ara és el torn de José Martí. Malgrat que el poeta fou cubà —ningú ho dubta—, ens pertany una xicoteta part de la seua identitat. No debades, era fill d’un valencià i tenia les seues arrels en una família valencianoparlant de Campanar (ara part de la ciutat de València). A més a més, tots conegueu que Martí va passar part de la seua infància a Tapineria.

Més enllà de la família, els vincles amb la nostra literatura també són forts. No és casual que La rosa de paper de Vicent Andrés Estellés, un dels poemes més coneguts de la nostra literatura, estiga dedicat directament al revolucionari cubà.

Quina obra publicarem?

Lucía Jérez, precursora del modernisme en castellà i única novel·la de José Martí. Malgrat que el modernisme català és un moviment diferenciat del modernisme hispànic, és evident que entre els autors dels dos moviments hi hagué comunicació i retroalimentació.

Rubén Darío va estar a Barcelona i es va interessar pels Quatre gats i, especialment, per Santiago Rusiñol. Fins i tot va aprendre a llegir en català per a gaudir en versió original de les obres modernistes. De la mateixa manera, les plomes catalanes del modernisme, especialment en la segona etapa, es van enriquir amb l’esteticisme inaugurat per José Martí, sense oblidar la consideració martiana de l’escriptura com a arma política —tan present en la literatura catalana i valenciana del segle XX— ni les posteriors influències que va tindre l’estil del cubà en la poesia estellesiana.

Quina transcendència té la seua obra?

Com a periodista i traductor de Poe, Helen Hunt Jackson, Lord Byron o Victor Hugo, Martí va ser fonamental per a enriquir la literatura hispànica amb les avantguardes franceses, britàniques i nord-americanes de l’època, especialment l’estil del vers lliure de Walt Whitman, que ell també adoptà a Versos libres i del qual beuen Juan Ramón Jiménez, García Lorca o Miguel Hernández.

Lucía Jerez o Amistad funesta és la primera i única novel·la coneguda de José Martí. Escrita l’any 1885, es considerada junt amb Azul… de Rubén Darío (1888) com a l’obra precursora del modernisme llatinoamericà. També fa una gran aportació a la literatura del moment pel desenvolupament psicològic dels personatges, la naturalitat dels seus diàlegs, la crítica social que llança, les constants referències a altres obres literàries i artístiques, l’ambientació a Amèrica Llatina, la presència del simbolisme i del parnassianisme i, sobretot, la inauguració de la prosa artística.

A què destinarem les vostres aportacions

Destinarem les vostres aportacions a la impressió del llibre i als treballs de maquetació i revisió

Altres llibres

Contes valencians, de Blasco Ibáñez

La primera edició de Cuentos valencianos de Vicente Blasco Ibáñez es va publicar en 1896. Tot i que ja se n’havia traduït algun, hem hagut d’esperar cent vint anys per a poder llegir en la seua llengua l’obra que va donar a conéixer per tots els continents la València més treballadora.

Ara tenim l’oportunitat de conéixer les narracions en valencià, i de riure i plorar en llegir-les, narracions que van ensenyar a llegir a tota una generació de valencians i valencianes que somiaven a canviar el món.

Contes de la condemnada

En el recull de Contes de la condemnada trobem el Vicent Blasco Ibáñez més realista i més social.L’escriptor del barri del Mercat posà la literatura al servici de l’agitació política dels més desvalguts a través del naturalisme. Pel simple mètode de mostrar els aspectes més descarnats de la realitat material. Sense fer-ne juís de valor, però adoptant una postura ben clara, per la justícia, la cultura i el progrés.

Versos e vents

Primera traducció al valencià de l’obra del poeta oriolà. Una traducció i adaptació a la mètrica i ritme de la nostra llengua amb una clara finalitat: normalitzar i revalorar els trets diferencials de les diverses comarques valencianes com a part del mateix poble.

Cuentos de Iberia

19 contes, 15 llengües. Federico García Lorca a la llengua dels gitanos. Clarín en asturià. Rosalía de Castro en gallec. Blasco Ibáñez en valencià. Fillols del dimoni a Navarra i làmies de Bizkaia. La Blancaneus mallorquina, l'origen del Sant Jordi català o els "barrufets" d'Andorra. Senyores lleoneses resant al general Prim. La maledicció d'un arbre de Portugal. Rosario d'Acuña posant al nostre país davant d'un mirall. Carmen de Burgos cridant des del passat que les dones arrosseguen cadenes dobles. Una grua extremenya inventora. Fetilleres càntabres convertides en economistes sense anar a l'escola. Ruquets -i bisbes- aficionats al vi. Gegants aranesos que desafien imperis. Nenes que ens aterren en aragonès. Descobrir que a Tabarca es parlava en genovès.

Terra humida

Si prefereixes la ficció de proximitat, Terra humida, de l'alzireny Joan Sifre, és una molt bona opció. Drogues, sexe i rock and roll enmig de la Transició a València i la Pantanada de Tous. Un Forrest Gump a la valenciana sense parodiar Good Bye, Lenin.

Canalles

George R. R. Martin, Patrick Rothfuss, Neil Gaiman, Connie Willis, Lisa Tuttle, G. Flynn i altres lletraferits de la ciència-ficció en valencià. A més a més, Canalles inclou la preqüela de Joc de Trons i una història d' El nom del vent.

El noctario de Anna

¡Vuelve la saga del pequeño vampiro! ¿Te atreves a leer el noctario secreto de Anna von Schlotterstein? Ni siquiera su hermano Rüdiger ha podido leerlo. Y es que los diarios nocturnos están prohibidos para los vampiros. Sería muy peligroso que cayera en malas manos y alguien revelase todos los secretos de la familia… ¿Qué piensa realmente de Anton? ¿Cómo se siente una vampira sin dientes? Descubre cómo Anna y el resto de los von Schlotterstein se convirtieron en vampiros y resuelve el misterio de la pluma negra.

Para todos los pequeños y pequeñas fans de El pequeño vampiro, de ahora y de los 80/90. Años después del éxito de la saga, la historia de la amistad entre vampiros y humanos se cuenta desde la perspectiva de una vampira. Ideal para niños y niñas a partir de 9 años. No hace falta haber leído el resto de libros de la colección para seguir la historia.

Los espectadores

Si te interesa el mundo de la comunicación y el periodismo o quieres leer libros LGTBI, tu libro es Los espectadores, de Jennifer duBois, ambientado en los inicios de la telebasura y las luchas por los derechos LGTBI.

Calendari previst

Els llibres i les bosses vos arribaran a casa abans de Nadal. Lucía Jérez serà presentat a finals de gener de 2021 a València, durant l'homenatge anual a José Martí.

Enviaments gratuïts a Península i Balears.

Més informació a www.editorialencobert.com, Facebook, Twitter i Instagram