DictadÒc Valéncia 2012

#08 / Açò s'acaba

Esta nit a les 9 i busques s'acaba la pròrroga del plaç per a col·laborar en la multitudinària DictadÒc de dissabte passat a Ca Bassot: evidentment, encara no hem aplegat al mínim necessari per a satisfer els costs del sojorn de conferenciant i artistes; i, encara, que al llarg del dia afegirem la poca caixa que vam fer de vendre un drapèu i uns quants llibres allí, ens faltaran potser un parell d'aportacions més per a assolir la fita ajustada de dos-cents cinquanta euros de res, dels quals un 5% se'l quedaran els amics de Verkami i un altre 1 i escaig els amics del banc. Per això, si compreu mas que siga el disquet de Primaël e los del Tiwizi, fareu que la seua visita haja sigut més especial encara, que els companhs de Tolosa s'han quedat mocats de com els hem acollit, tant a ca Llorenç o a ca Pau com al Cau d'Almenara, al Bassot de Burjassot o a la Taverna de la Serp de Sagunt, i fins i tot en Consolat de Mar o de paella a Museros: els valencians, com a experts en arròs, sabem posar

#07 / Un èxit occità

Això d'ahir va ser un èxit: els afiliats, els novençans i el públic assidu del Bassot es van papar el docu Patrimòni, escrigueren en occità de Tolosa, aplaudiren l'erudició de Jem Cabanes, es van xuplar els dits amb l'aligot i els entrepans del lloc i, en acabant, feren que Primaël i els del Tiwizi se sentiren com a casa. Si sou dels que vinguéreu, no cal que vos donem més detalls; si, a més, compràreu discs o llibres de la paradeta, sapiau que tots els diners són per a pagar el viatge als músics i al conferenciant; i, si encara voleu ajudar-nos a sufragar la mampresa, tindreu de temps fins dimarts que ve a la nit. Mentrestant, si esta vesprada esteu lliures podeu arrimar-vos a Sagunt, que Primaël i companyia faran l'últim concert d'esta roda en la Taverna de la Serp, al costadet del teatre neoromà.

#06 / Com sona l'oc...?

«Com si fóra valencià, però no acabes d'entendre-ho.» Això sol dir tot lo món quan sent parlar occità per primera volta, que també depén de la proximitat dialectal i el grau d'interferència del francés, major en les noves generacions: escolteu, per exemple, esta rondalla clàssica de Joan Bodon (l'Enric Valor llenguadocià) o les cançons dels carcassonencs Mans de Breish o Claudi Martí. Est últim, verbigràcia, és un cas com un cabàs: nét d'emigrants aragonesos de la Franja de Ponent, dels quals va aprendre català, castellà i àdhuc un poc d'aragonés, encapçalà la Nòva Cançon occitana a imitació de la d'ací, especialment influit pel xativí del carrer Blanc. Una altra cantant de Carcassona, Josiana, adaptà De l'òme te cal mirar las mans en el seu primer disc, però a tota Occitània triomfa més L'estaca, de la qual hi ha quasi una versió en cada dialecte: Lo pal de Lou Dalfin dels Alps piemontesos o les revisitacions electròniques dels gascons Ba'al i Familha Artús...

...però si de deveres

#05 / Per a ofrenar noves glòries

Hui entrem en la recta final: el DictadÒc Valéncia 2012 serà este dissabte sí o sí (òc), però de vosaltres depén que siga un èxit i el ressò aplegue a tots els racons on encara es parla i s'escriu en occità. Fins i tot l'equip de Verkami ha triat el nostre projecte per a eixir tota esta setmana en la portada de VilaWeb en forma de cibertires, una col·laboració entre les dos empreses per a promoure projectes destacats. Així que, a banda de fer aportacions i vindre a este tuacte -va, que només són dos-cents cinquanta eurets!-, si ens feu el favor de difondre'l des dels vostres llocs web (bloqs, perfils, planes...), Occitània tota vos ho agraïrà. Reproduïm la nota de premsa que hem enviat als mitjans, en aranés i en valencià, per si vos fera paper:

Este dissabte, 28 de gener, tindrà lloc a Ca Bassot (Burjassot) la DictadÒc Valéncia 2012, una jornada divulgativa sobre la llengua occitana: a les 10 del matí hi haurà una prèvia amb un almorzar popular i un taller de ball occità a càrrec

#04 / Paraula de qui?

Paraula d'Òc és la publicació aperiòdica de l'associació cultural que hi ha darrere d'açò, CIRdÒc Valéncia: editada per primera volta l'any 1996 dins de l'àmbit acadèmic universitari, els huit primers números són introbables a hores d'ara si no és regirant entre els nostres arxius. D'aquella primera època -de la qual encara ens queden alguns números solts, si en voleu-, el contingut era tant de lingüística i filologia com d'assaig antropològic, històric o geopolític: a part dels escrits de membres actius de l'associació com Lluís Fornés, Josep-Carles Laínez, Roger Mira o l'enyorat Artur Penella, amb col·laboracions il·lustres com les d'Abelard Saragossà, Francho Nagore, Jacques Allières o Jordi Colomina.

Inclús per als profans en occitanisme o filologia pura i dura, estos llibrets en A5 de vora cent planes són interessants per al públic en general en reproduir curiosos escrits del metge Francesc Torrent i Guasp, de l'aragonesista Gaspar Torrente, del quasi oblidat Josep Giner o l'or

#03 / Què? Com? Quan? On?

El cartell del tuacte, en occità de Burjassot i valencià del llenguadoc!

#02 / Què vol dir això d'occità?

Occità és el nom unitari per a tots els dialectes que formen la llengua d'oc: alvernés, gascó, llemosí, llenguadocià, provençal i vivaroalpí, cada un amb la seua identitat local i les seues particularitats diferencials, però amb una ortografia unitària -malgrat el pragmatisme felibrenc- inspirada en la dels seus clàssics: l'ús dels dígrafs lh i nh on ací escrivim ll i ny aplegà en l'època fins Portugal i és un dels trets més característics de la llengua portuguesa; amb sh i ch en compte de x i tx, el sistema gràfic occità és convergent amb l'ús internacional. I un parell de curiositats fonètiques: regularment, totes les o tancades es pronuncien u, siguen àtones o monosíl·labs, per això escriuen montanha o Catalonha; i, ara ve la bona, les a finals àtones es pronuncien o, per això diuen muntanyo i Catalunyo(excepte a Niça o la Vall d'Aran). Est últim fenomen se sol comparar a l'harmonia vocàlica del valencià, però és més paregut a, per exemple, com pronuncien «verga» els pegolins. I

#01 / Occitània, això què és?

Occitània és, tècnicament, el territori lingüístic on encara es parla -a dures penes, tot s'ha de dir- l'occità o llengua d'oc, més conegut potser pel nom de dos dels sis o set dialectes principals: llemosí o provençal. La llengua d'oc és el «patués» que potser hagen escoltat els que han anat a la verema al sud de França: eixe «sud de França» és, per tant, el gros d'un territori atlànticomediterrani que inclou les valls occidentals del Piemont i l'enclavament calabrés de La Gàrdia dins la República Italiana, l'arxiconegut Principat de Mónec i, al Principat de Catalunya, la Vall d'Aran, l'únic territori on l'aranés -el subdialecte gascó local- és llengua cooficial junt amb el castellà i el català. Per tant, són occitanes ciutats i llocs tan coneguts com Arle, Bordeus, Canes, Lorda, Marsella, Menton -on morí Blasco Ibáñez- Montcarles, Niça, Nimes, Tolosa de Llenguadoc, Valença, que no és la mateixa que Valéncia la Granda.

Occitània és, llavors, un cresol de cultures amb més de dos