XIRINACS, </br> el documental

El documental sobre Lluís Maria Xirinacs

Lluís Maria Xirinacs (1932-2007) fou una figura destacada en molts camps: sacerdot, senador, doctor en filosofia, escriptor, activista, pacifista... però el seu compromís va comportar que se'l reconegués per la defensa dels drets humans i dels drets de la nació catalana. Una pràctica que va dur a terme a través de les vagues de fam i dels mètodes de protesta no violents, com la plantada diària que va realitzar davant la presó Model de Barcelona durant un any i nou mesos per a reclamar l’amnistia dels presos polítics durant el primers anys de la Transició. Per això i per moltes altres accions, Xirinacs va acabar essent un referent.

La defensa dels seus ideals va provocar que els qui l’havien aplaudit, respectat i reivindicat durant el franquisme i els primers anys de la Transició amb el temps l'ignoressin, apartessin o critiquessin. La seva fermesa molestava. Per a alguns líders polítics, antics opositors al règim i mitjans de comunicació, l’entrada a la democràcia ja va donar per satisfets els seus anhels de llibertat. Xirinacs, però, no en va tenir prou: ni s’havia assolit la llibertat del poble català ni es respectaven els drets humans més bàsics. I ho va continuar denunciant. En aquest punt cal destacar la seva obra La traïció dels líders, llibre en tres volums, publicada entre 1993 i 1997, on analitzava el paper que exerciren gran part dels polítics durant la Transició per tal d’aconseguir quotes de poder.

Què volem fer?

Amb XIRINACS volem recuperar la figura de Lluís Maria Xirinacs; mostrar com el fill d’una família benestant, ordenat sacerdot de jove, va acabar essent un lluitador incansable en els seus intents de renovar l’Església, l’Estat i el sistema polític a partir de la defensa dels drets humans.

Recordarem la plantada diària davant la Model però també els innombrables episodis que va protagonitzar, ja sigui col·lectivament -a la Caputxinada o a l’Assemblea de Catalunya- com individualment. Alguns exemples d’aquestes accions són les seves múltiples vagues de fam per a demanar la separació de l’Església i l’Estat, per a donar suport als encausats al procés de Burgos o per a reclamar l’amnistia dels presos, per posar uns exemples. Però també el seu rebuig a cobrar de l’Estat pel fet d’exercir de sacerdot, el pas per la presó en negar-se a parlar en castellà davant del tribunal, la seva elecció com a senador independent amb prop de 550.000 vots i la redacció d’un paquet d’esmenes a la Constitució a partir de propostes populars.

També repassarem com durant la Transició va anar trobant dificultats per difondre les seves obres fins a veure'n vetada la publicació a tots els mitjans, malgrat que va seguir escrivint tant llibres com articles; com l’any 2000 es va plantar a la Plaça de Sant Jaume per a reclamar que s’iniciés l’Assemblea dels Països Catalans i així poder preparar, a llarg termini, la independència. I recordarem la Diada de l’11 de setembre del 2002 quan, al Fossar de les Moreres, va fer un discurs solidari amb el País Basc i des de la pràctica no violenta es va declarar amic d’ETA i, a partir d’aquí, s’inicià un procés judicial que el dugué a la presó per haver fet ús de la llibertat d’expressió.

Com ho farem?

Amb aquest documental volem abordar i aprofundir en la figura de Lluís Maria Xirinacs. I ho farem fent una evolució cronològica de la vida de Xirinacs, destacant tots els episodis d’aquesta lluita contra el poder en el context en què succeïren.

XIRINACS vol recuperar els episodis més destacats de la seva trajectòria, conèixer les motivacions d’aquest excapellà (deixà el sacerdoci el 1990) que va acabar passant per la presó, que va acabar fent vagues de fam i enfrontant-se al poder. I alhora també vol parlar del seu entorn, dels seus amics, dels qui el van seguir i dels qui el van oblidar i menysprear i per què.

Vist tot el llegat polític i humà de Lluís Maria Xirinacs, veiem necessari fer aquest documental, deixant que parlin els seus amics, la gent que el va conèixer. També donarem veu a periodistes, sociòlegs i historiadors perquè ens parlin d’ell, de les diferents etapes que va viure i que ens contextualitzin els fets.

Qui som?

XIRINACS és un projecte de Llibertat.cat, amb la col·laboració de la Fundació Randa i la realització de Zeba Produccions.

Llibertat.cat va néixer el 4 de novembre de 2006 per donar a l'independentisme un espai de difusió i opinió, però també de memòria històrica.

Al llarg d'aquests anys, aquest mitjà ha fet una tasca important de recuperació de la memòria històrica de l'independentisme català, a través de notícies diàries i d'una secció expressa que porta el mateix nom, per poder així entendre el present i combatre el silenciament del discurs i mitjans oficials. Gràcies als micromecenes de Verkami, Llibertat.cat va produir l'any 2012 el documental L'Operació Garzón contra l'independentisme català.

Al llarg dels seus quasi vuit anys de vida, aquest mitjà informatiu ha anat creixent fins a consolidar-se com un altaveu de referència per al moviment independentista dels Països Catalans.

La Fundació Randa promoguda per Lluís Maria Xirinacs i un grup d’amics sota el nom de Fundació Tercera Via (1987) va prendre el nom de Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs l'any 1998.

Els objectius de la fundació són la recerca, preservació i ampliació, debat, difusió i creació de noves propostes i aplicacions relacionades amb l’obra i l’acció pública que dugué a terme Xirinacs.

Zeba Produccions és una productora audiovisual que sempre ha treballat en clau de país, amb la clara voluntat de donar a conèixer la història, la cultura o la situació social de Catalunya i els Països Catalans. Són autors i/o realitzadors dels documentals Terra Lliure, punt final; La Crida, història d’una resposta; El General Moragues, l’heroi oblidat; Sardana, dansa nacional de Catalunya?; Són bojos, aquests catalans!?; o L’Operació Garzón contra l’independentisme català, entre altres.

També han realitzat el DVD Sempremés dels Brams, diversos reportatges sobre la Guerra Civil a Olot, Ripoll o La Vall de Bianya i el programa per la xarxa de televisions locals Endansa entre molts altres projectes.

Per què un Verkami?

Perquè veiem en el micromecenatge una bona forma de finançament per a projectes culturals i audiovisuals i una bona eina per incentivar la participació de la gent en projectes plantejats en clau de país, aportant sempre una contraprestació que hi vagi en concordança.

No és el primer cop que Llibertat.cat aposta pel micromecenatge i concretament per Verkami per a dur a terme projectes audiovisuals. L'any 2012 aquest mitjà de comunicació va impulsar una campanya de micromecenatge per a finançar el documental L’Operació Garzón contra l’independentisme català coincidint amb el vintè aniversari dels fets. El documental abordava la ràtzia repressiva contra l'independentisme català que va perseguir i torturar 38 independentistes que estaven acusats de pertànyer a Terra Lliure.

Durant els 40 dies de recollida de fons el projecte va recaptar 10.725 euros (se'n demanaven 6.000) gràcies a les aportacions d'un total de 277 mecenes. L'èxit de la campanya de micromecenatge va permetre que l'obra fos traduïda al castellà i a l'anglès. A més, es van realitzar desenes de presentacions del documental arreu dels Països Catalans.

El documental va ser realitzat per Zeba Produccions, una productora que a dia d'avui ha finançat quatre documentals gràcies a 1.200 mecenes: el primer va ser precisament L’Operació Garzón contra l’independentisme català. Amb Verkami també es van finançar les dues primeres parts (Són bojos, aquests catalans!? i Què ens passa, valencians!?) de la trilogia del viatge de l’Alina, una alemanya catalanoparlant, que vol conèixer la realitat lingüística dels diferents territoris de parla catalana. I el darrer, Manuel de Pedrolo, trencant l’oblit, un documental que vol treure de l’ostracisme la figura de Pedrolo i que gràcies a l’impuls econòmic inicial ha aconseguit una coproducció amb Televisió de Catalunya.

Totes aquestes experiències ens demostren que el micromecenatge és un instrument útil per arribar al públic objectiu i per buscar sinergies que vagin més enllà de la simple visualització d’un documental.

En què invertirem els diners?

El pressupost per fer aquest documental està comptabilitzat en 20.000 euros. D’aquesta quantitat 12.000 euros són els que volem aconseguir a través del micromecenatge i els 8.000 restants provindran d’empreses i institucions.

Aquests 12.000 euros inclouen, a part de sufragar les despeses que ens suposen les recompenses per als mecenes, una part de la realització del documental:

**- Recerca de documentació, estudis i qualsevol element necessari per elaborar el guió.

• Assessorament extern.

• Treball en equip amb totes les parts implicades.

• Gravació del documental, amb lloguer d’equipament si es dóna el cas.

• Refer el guió i edició del vídeo.**

Quan ho farem?

Tan bon punt aconseguim el finançament necessari ens posarem a treballar en la recerca, la documentació i la preproducció del documental sobre Xirinacs. A partir d’aquí, l'evolució serà variable en funció de les dificultats de rodatge que anem trobant.

Tot amb tot, el termini previst és que d'aquí a un any puguem tenir el documental fet, a punt per estrenar i enviar, juntament amb la resta de recompenses.

Suports

Polítics, escriptors, músics i històrics de l'independentisme donen suport al documental sobre Xirinacs

Recompenses

El Terror, la Pau i el Sagrat, de Lluís Maria Xirinacs

El valor humà de la pau, de Lluís Maria Xirinacs

Camí cap a la independència, recull d'articles sobre el procés independentista

DVD L'Operació Garzón contra l'independentisme català

Samarreta de Xirinacs amb la cita "La independència no es demana, es pren"

Visita guiada al Pla de can Pegot, a Ogassa, Ripollès (on hi ha el monòlit dedicat a Xirinacs) en el marc de l'Aplec d'Homenatge que se celebra el 3 d'agost

Amb les aportacions que siguin de 50 euros o més oferim una visita guiada al Pla de can Pegot a càrrec de Lluís Planas, el director del projecte El Camí. La visita es realitzarà en el marc de l'homenatge que cada any se celebra al Pla de can Pegot, el lloc on va morir Lluís Maria Xirinacs "en la soledat i el silenci", tal com va deixar escrit ell mateix.

La visita tindrà lloc el segon dia del Camí de Vidabona (Ripollès) que es realitzarà del 2 al 5 d'agost de 2014: una ruta que recorrerà les quatre etapes del Camí de Vidabona, seguint els mites que en Lluís Ma. Xirinacs va sembrar a través de la seva mort-ofrena i del seu Dietari Final per aquests preciosos indrets del Ripollès, al peu de la Serra Cavallera i del Taga. Aquest itinerari comença a Sant Joan de les Abadesses, passant per Ogassa, per l'alberg en rehabilitació El Negre, i acabant a Ripoll.

Els mecenes que aportin 50 euros o més podran participar de franc a la caminada del segon dia, on s'explicaran aspectes de la figura de Xirinacs relatius a la seva vida, el seu immens i plural llegat i la seva singular forma de mort.

Més informació

Pàgina web del documental
Twitter
Facebook