Quart disc de VerdCel: nou Còmic i nou CD

#08 / L’HORA DE L’ARA O MAI

Ara ja fa uns anys que per primera vegada va arribar l’hora de l’ara o mai. I sort que la vida ens dóna segones i terceres oportunitats, perquè no sempre som prou valents per agafar allò que ens trobem amb les dues mans. Ara ja fa uns anys va arribar l’hora de mirar directament els ulls dels meus desitjos, l’hora de deixar d’amagar la necessitat de dir cantant allò que sent en silenci.

Intentem viure la vida autèntica i sincera, la vida desitjada, la vida compromesa. I aquesta vida, tant intensa, ens porta més d’un cop davant l’hora de l’ara o mai. Doncs bé, ja ho tenim ací de nou, després d’un grapat d’anys fent créixer la nostra música, tornem a tenir un ara o mai per despullar-nos davant tots vosaltres, per fer-nos vulnerables. Un ara o mai per acostar-nos, per cantar-vos a cau d’orella quan poseu el nostre disc mentre feinegeu per casa, de camí a la feina o en les nits que costa aclucar els ulls. Un ara o mai per sentir-vos a prop, partíceps com heu estat d’aquest projecte.

Dis

#07 / El caragol s’estén – Estrena de Els dies del Saurí

VerdCel ja es troba pràcticament amb el còmic enllestit, fent els retocs finals als crèdits del llibre, i esperant la duplicació dels CDs per part de fàbrica.

Per altra banda, preparant el nou espectacle: el repertori, el directe de les noves cançons i de velles conegudes, les noves projeccions… A l’estudi de Daniel Olmo i al local d’assaig fent rodar els temes, afermant-los als nostres instruments una mica més cada dia que passa, creant les complicitats adients, per així poder oferir-vos el proper dissabte 31 de Març a l’Auditori de Barcelona l’estrena del que ja és Els dies del Saurí.

Des d’ací volem agrair fervorosament a la gent que ens heu seguit i/o heu donat impuls al projecte fent les vostres aportacions al Verkami. Moltíssimes gràcies per la vostra confiança.

Tot el que comporta un projecte d’aquesta mena és, metafòricament, com el moviment que fa el caragol portes endins, replegant-se durant tot l’hivern per treballar de manera constant i que, quan arriba la primavera,

#06 / Infinitament agraïts

És d'agrair l'impuls que heu anat donant amb el projecte de micromecenatge 'Quart disc de VerdCel: nou Còmic i nou CD', aquell que a finals d'any ens plantejàrem de cara a afrontar aquest nova producció i que en breu farà quaranta dies que vam engegar al verkami.

I és que ha sigut un degoteig constant que ens ha donat molta energia i ha estat cabdal. En tot un procés de producció, com ara tota feina o ofici, acabes dedicant-li moltes hores de feina, dies, setmanes, mesos... i vas enllaçant diverses tasques, d'altres van solapant-se i fins i tot de vegades perds una mica la perspectiva.

I el que ha anat posant llum en aquest marejol, el que ens ha recordat de manera trascendent que anàvem pel bon camí, ha sigut aquest recolzament que hem anat rebent per la vostra part.

Com diu una de les cançons d'aquest nou disc (Infecta'm): "El bàlsam, fora tot el pes, el sentit que em mancava, d'entusiasme ple... el toc just, esborra el mareig, s'engoleix el buid, d'entusiasme ple... som

#05 / Primavera als països germans

Ha sigut un llarg hivern, de fet molts s'entesten en què aquest dure eternament. Mai han sigut fàcils, però venen temps difícils.

S'intenta des de diferents flancs atacar la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra realitat, el nostre món, la nostra col·lectivitat. Mai ha estat fàcil tampoc la vida per les classes baixes de la societat, però la ferocitat, la velocitat i la impunitat amb la que s'està derruint totes les conquestes socials, en educació, salut, relacions laborals, cultura, etc. estan sent devastadores.

Aquest clima de crisi, ha sigut idoni per conrear el terror; la crisi al cap i al fi d'un

sistema que s'obstina en perpetuar-se, un sistema que empara els seus grans artífexs quan rescata als bans i socialitza les seues pèrdues, retallant a tort i dret, i eliminant serveis i drets bàsics, i uns responsables que lluny d'assumir responsabilitats encara ens posen cada dia que passa més i més l'aigua al coll...

Hem d'alçar el cap i exigir que les coses canvien,

#04 / La llum del final del túnel

Despertar amb un nus a l’estòmag i saber que, des de llavors, no podràs abandonar la idea de fer créixer noves cançons, d’explicar noves històries. Així començava aquesta aventura fa prop d’un any, una aventura que entreveu ja una mica de llum al final del túnel.

L’estudi de gravació es converteix en l’escenari del moment crucial, un moment en el qual aquella recepta tant estudiada en els assajos ha de sortir del forn amb la cocció perfecta. Els ingredients van caient a l’olla de la música: el tempo, la coda, els coros, la dicció, etc. I el caminar de la cançó va esdevenint.

Són setmanes de nervis, de tensió; setmanes en què dubtes de tot i no saps res; setmanes en què tot s’aclareix amb la contundència de la feina feta amb passió i dedicació. Setmanes que ens deixen veure la llum del final del túnel, un túnel que no acabarà fins retrobar el públic amb les noves cançons d’aquest disc.

Verdcel. Els dies del Saurí. Gravacions from Zalom on Vimeo.

#03 / Fets d’aquesta mena

Entre aquells que estem fets d’aquesta mena, sabem que unes escales qualsevols costen molt de pujar, cada esglaó és un petit obstacle que per convicció anem superant. Malgrat tot, amb un rampell fugaç, una bona empentada o una relliscada atzarosa, tots podem regolar fins al més profund. O potser, al capdavall, no tots, cal ésser fet d’aquesta mena (o dur aquella samarreta, com diria l’Ovidi).

Arnau es converteix amb el protagonista del còmic que formarà part del projecte de Els dies del Saurí; ell pren el relleu del cant que fem en el disc, un cant a la supervivència dels nostres projectes vitals malgrat les crisis socials i personals que ens toca viure i ens narra la seva història particular. Així doncs, el protagonista perd la seva feina i, poc a poc, veu com es va enfondrant tot allò que havia construït amb cura i dedicació. Al llarg de la narració vivim amb l’Arnau la complexitat de les relacions humanes i la duresa de les petites lluites sindicals i judicials.**

Després

#02 / A foc lent

És allò que no saps mai si el temps corre de manera accelerada o si els instants breus s’allarguen per aquella extranya conjunció de tot plegat. Durant tres mesos, hem baixat pels carrers del Poblenou industrial, d’aquell barri que se sent amenaçat per gratacels d’oficines amb arroves, per tancar-nos al local que ha vist créixer les cançons de Els dies del Saurí.

Un laberint de passadissos separa el món quotidià d’aquella altra dimensió que es crea quan entre tots els músics fas rodar i rodar les cançons que, a foc lent, van prenent la seva forma més completa. Llances la mirada al fons d’aquelles quatre parets i veus com Raül guanya la complicitat de la seva bateria, Ramon pregunta al seu baix, tot acostant l’orella, si anem pel bon camí, i jo tanque els ulls i cante, cante les lletres que han d’explicar la personalitat que van prenent les cançons. I arriba Valen, que se suma a la cocció dels temes aportant una visió panoràmica que ajuda amb anotacions sobre les bases rítmiques,

#01 / De l'estudi a vosaltres, passant per Verkami

Són les 8 del matí: sona el despertador. La rutina de les últimes setmanes, en les quals el local d’assaig ens esperava per treballar i passar una bona estona envoltats de les cançons del nou disc, es veu una mica alterada per aquella engruna de nerviosisme que, inevitablement, sempre es fa present en els moments clau. Entrar a l’estudi és, sense cap dubte, un dels moments més emocionants de la creació d’un disc. Després vindran els directes, el contacte amb la gent, el caliu humà, i si passa allò, l’agraïment recíproc,...

Fa ja dues o tres setmanes que el treball amb Els dies del Saurís’ha intensificat, s’ha fet frenètic, diria... L’estudi ja comença a dir l’última paraula sobre aquelles cançons que se’ns van posar un dia al cap, que regiràvem i regiràvem per fer-les madurar; les darreres versions del còmic comencen a acostar-se a la idea que en teníem i el nostre projecte a Verkami ja fa 5 dies que roda.

Ho volíem fer: volíem sentir-nos acompanyats per vosaltres molt abans del